Un oasi vegetal entre infraestructures
Una infraestructura verda per a un nou campus
La primera fase del Campus Mango transforma l’espai exterior entre The Hangar i The Line en una infraestructura verda capaç de connectar arquitectura, persones i processos ambientals. El projecte utilitza eines de càlcul computacional per optimitzar les circulacions, maximitzar la superfície vegetada i integrar la gestió de l’aigua dins de la pròpia estructura del paisatge.
L’objectiu principal de la proposta és connectar els dos edificis corporatius mitjançant un espai exterior que respongui simultàniament als requeriments funcionals del campus i a la voluntat de crear un entorn de qualitat per als treballadors. Més enllà de resoldre els recorreguts entre edificis, el projecte construeix un nou paisatge corporatiu capaç d’acollir espais de descans, trobada i relació amb la natura.
La forma del projecte no respon a una composició predeterminada, sinó que sorgeix de l’anàlisi dels moviments quotidians entre edificis, accessos i punts d’activitat. A partir de l’estudi dels fluxos de vianants i dels requeriments de circulació de serveis d’emergència, es defineixen els recorreguts principals que estructuren el conjunt.
Aquesta informació s’introdueix en eines de modelatge paramètric i càlcul computacional que permeten generar una geometria autoorganitzada capaç d’optimitzar les connexions entre els diferents punts del campus. El procés cerca minimitzar la superfície destinada a circulacions i maximitzar l’àrea reservada a la vegetació, convertint el paisatge en l’element predominant de l’espai exterior i reduint les superfícies pavimentades al mínim necessari.
La geometria resultant dona lloc a una xarxa de camins fluids i continus que connecten els edificis mentre defineixen una successió d’illes verdes de diferents dimensions. Aquestes peces vegetades es converteixen en els elements estructuradors del projecte i construeixen una nova identitat per al campus.
Les àrees verdes generades pel sistema de circulacions formen part activa de l’estratègia ambiental del projecte. Les diferents peces vegetades es modelen mitjançant una topografia suau que permet dirigir l’aigua superficial procedent dels paviments i de les superfícies impermeables cap a zones d’infiltració i drenatge natural.
Les dunes vegetades funcionen així com una infraestructura ecològica integrada capaç de retenir i infiltrar l’aigua de pluja dins de la mateixa parcel·la. Les pendents suaus condueixen l’aigua cap a les zones plantades, reduint la dependència dels sistemes convencionals de drenatge i afavorint una gestió més sostenible dels recursos hídrics. Al mateix temps, aquesta modelació del terreny transforma la percepció d’un espai inicialment pla en un paisatge més ric i dinàmic. Les petites elevacions i depressions generen canvis de perspectiva, creen una major sensació de profunditat i aporten identitat als diferents àmbits del campus.
La plantació es basa principalment en espècies adaptades al clima mediterrani, amb baix consum hídric i reduïdes necessitats de manteniment. Les masses vegetals es construeixen a partir d’una combinació d’arbustos persistents, gramínies, vivaces i cobresòls que garanteixen interès paisatgístic durant tot l’any.
Les dunes vegetades estan dominades per diferents varietats de ginebrons (Juniperus spp.), que aporten una estructura permanent i una àmplia gamma de tonalitats verdes i blavoses. Entre aquestes masses apareixen espècies de floració estacional i d’interès per als insectes, com Perovskia atriplicifolia, Verbena bonariensis i Imperata cylindrica ‘Red Baron’, capaces d’introduir variacions cromàtiques i textures canviants des de la primavera fins a finals de tardor. Espècies com Cotoneaster dammeri aporten floració primaveral i fruits durant els mesos d’hivern, reforçant l’interès estacional del conjunt.
Davant dels edificis, diferents espècies de roures (Quercus cerrioides, Quercus cerris i Quercus rubra) formen una arbreda que aporta escala, ombra i permanència al paisatge. Als límits de la parcel·la, agrupacions de bedolls (Betula pendula) actuen com a filtre visual i estableixen una transició més amable entre el campus i el seu entorn.
La vegetació no es planteja únicament com un element ornamental, sinó com una infraestructura capaç d’organitzar els usos, millorar el confort ambiental i reforçar la identitat del campus. La combinació entre mobilitat optimitzada, gestió sostenible de l’aigua, topografia productiva i vegetació mediterrània permet construir un paisatge corporatiu contemporani on natura, arquitectura i activitat empresarial formen part d’un mateix sistema.
El resultat és un espai exterior que transforma els desplaçaments quotidians en una experiència vinculada al paisatge, millorant la qualitat ambiental del campus i consolidant una nova imatge corporativa basada en el benestar, la sostenibilitat i la relació amb la natura.
Campus Mango