Ermedàs

La topografia esdevé l’eina principal de la intervenció. Mitjançant suaus moviments de terra, els diferents àmbits exteriors es connecten entre si i es genera una petita duna que permet controlar les visuals des de la casa, ocultant el primer terme i obrint la mirada cap al paisatge llunyà. El jardí es construeix així com una superfície contínua que acompanya el lloc i en reforça la percepció.

La col·lecció de rosers i la continuïtat amb el paisatge

La nova topografia perimetral permet situar la col·lecció de rosers dels propietaris al punt baix, on queda protegida del vent i integrada dins d’una composició més àmplia. Vistos des de la casa, els rosers troben en el pendent de la duna un rerefons que n’ordena la presència i en reforça la lectura. La gran varietat de formes i colors de la col·lecció porta a treballar amb una vegetació de suport homogènia i neutra, tant en estructura com en color, formada principalment per Perovskia atriplicifolia i Pittosporum tobira nana.

Davant d’aquesta plantació s’organitzen parterres de Pennisetum alopecuroides ‘Hameln’, que acompanyen el cicle estacional dels rosers, els oculten quan perden la fulla i, alhora, estableixen una relació de continuïtat amb el paisatge agrari de l’entorn. Aquesta mateixa espècie serveix també per definir nous parterres de gramínies que reorganitzen les circulacions internes del jardí i accentuen la vinculació entre la parcel·la i el territori. La plantació no s’entén només com un recurs ornamental, sinó com una estructura viva capaç d’ordenar espais, vistes i transicions.

Als laterals de la finca es reforça la massa arbustiva existent d’alzines (Quercus ilex), marfulls (Viburnum tinus) i llorers (Laurus nobilis) que delimita la relació amb la parcel·la veïna, incorporant-hi també espècies caduques com Hydrangea paniculata. Igualment, s’estén la plantació prèvia de Nassella tenuissima al costat d’oliveres i xiprers, consolidant aquest límit i reforçant la sensació de continuïtat amb la nova vegetació i amb el paisatge proper.

En conjunt, el projecte transforma un jardí d’habitatge en un espai capaç d’intensificar la relació amb el paisatge del Baix Empordà. La topografia, la vegetació i el treball sobre les visuals construeixen un jardí obert i continu, on cada intervenció contribueix a donar coherència al conjunt i a convertir l’exterior en una extensió habitable, pausada i plenament integrada en el lloc.