Francesc Macià 10

La natura com a filtre urbà

La intervenció transforma les terrasses privades d’un edifici residencial catalogat situat a la plaça Francesc Macià en un paisatge elevat que reforça la relació entre arquitectura, vegetació i ciutat. Mitjançant una nova estructura vegetal i una pèrgola contínua, el projecte construeix una façana horitzontal capaç d’aportar privacitat, confort i una nova identitat paisatgística a l’edifici.

Situat a la plaça Francesc Macià, el projecte transforma les terrasses privades de l’edifici en un jardí elevat que reforça la privacitat dels habitatges i millora la relació entre arquitectura, vegetació i ciutat. L’estratègia de disseny s’organitza a partir de diversos àmbits d’estada connectats entre si i vinculats als accessos dels habitatges.

Una pèrgola de geometria orgànica recorre aquests espais i actua com a element unificador del conjunt. La seva densitat variable permet generar zones més ombrejades o obertes segons els usos previstos, mentre que la incorporació de plantes enfiladisses contribueix a crear espais protegits i una atmosfera verda que acompanya el recorregut.

La vegetació com a filtre urbà

La plantació s’estructura en diferents estrats vegetals organitzats en franges d’altura progressiva que construeixen una transició gradual entre l’espai privat dels habitatges i l’entorn urbà. En un context envoltat d’edificis residencials i d’oficines de gran alçada, aquesta superposició de capes vegetals permet controlar les visuals creuades, preservar la privacitat dels residents i generar una percepció de profunditat que dilueix els límits físics de la terrassa i redueix la presència dels edificis veïns, creant una atmosfera més íntima i protegida per als usuaris.

A l’extrem nord es disposa una agrupació d’arbres que configura una petita massa boscosa amb Quercus humilis, Acer campestre i Malus ‘Evereste’, visible des de la Diagonal i la plaça Francesc Macià. Aquest conjunt vegetal reforça la identitat verda de l’edifici i contribueix a la construcció de la seva nova imatge urbana. A la banda sud, una alineació de topiàries de gran alçada, amb Olea europaea ‘Frangivento’ i Syzygium myrtifolium, protegeix les zones d’estada de les visuals procedents dels edificis circumdants, mentre que al límit est una successió de Parrotia persica formades en espatllera defineix un tancament vegetal continu que aporta profunditat i intimitat al conjunt.

Les espècies seleccionades són principalment mediterrànies i/o adaptades a les condicions climàtiques de Barcelona, prioritzant la resistència, la baixa demanda hídrica i la facilitat de manteniment. La combinació d’arbres, arbustives, enfiladisses i plantacions herbàcies aporta textura, floració i variació estacional, enriquint la percepció del jardí al llarg de l’any i afavorint la presència de fauna en un àmbit fortament antropitzat, amb ocells nidificant entre els arbustos més densos, com la merla (Turdus merula).

Una nova façana verda per a un edifici històric

La pèrgola esdevé l’element estructurador del projecte. La seva geometria sinuosa recorre les diferents àrees d’activitat i unifica els espais exteriors sota un mateix llenguatge arquitectònic i paisatgístic. La incorporació de plantes enfiladisses permet que aquesta estructura evolucioni amb el temps, generant zones d’ombra i construint una nova capa vegetal sobre l’edifici.

Més enllà de la seva funció d’estada i protecció solar, la pèrgola contribueix a definir una nova façana horitzontal visible des dels habitatges superiors i des dels edificis de l’entorn. Aquesta nova línia vegetal complementa l’arquitectura històrica sense competir-hi, aportant una imatge contemporània que reforça la presència del verd i aporta una nova lectura de l’edifici dins del paisatge urbà de la plaça Francesc Macià.

El resultat és un jardí privat elevat que amplia les qualitats residencials dels habitatges i construeix una nova relació entre patrimoni, paisatge i ciutat. La vegetació, la pèrgola i l’organització dels espais exteriors treballen conjuntament per transformar la terrassa en un espai de privacitat, confort i contacte amb la natura, integrat dins de l’arquitectura i adaptat a les condicions específiques del seu entorn urbà.

Abelia grandiflora Acer campestre Agapanthus praecox Aspidistra elatior Bougainvillea glabra alba Campsis x tagliabuana ‘Indian Summer’ Carex elata Carex pendula Clematis flammula Dietes bicolor Dietes iridioides Erigeron karvinskianus Escallonia rubra Ginkgo biloba ‘Fastigiata’ Hardenbergia violacea Iris x hollandica Jasminum azoricum Jasminum polyanthum Lagerstroemia indica Laurus nobilis Liriope ‘Isabella’ Lomandra longifolia Malus ‘Evereste’ Miscanthus sinensis Myrtus communis Nephrolepis cordifolia Oenothera lindheimeri Olea europaea ‘Cipressino’ Pandorea jasminoides ‘Lady Di’ Pennisetum alopecuroides Pennisetum sp. Pennisetum villosum Photinia ‘Little Red Robin’ Quercus pubescens Rosa ‘Iceberg’ Solanum jasminoides Syzygium myrtifolium Tulbaghia violacea Tulbaghia violacea alba Verbena bonariensis Viburnum lucidum Viburnum tinus Westringia fruticosa Wisteria sinensis

Francesc Macià 10

Serveis
Disseny paisatgístic
Consultoria de vegetació
Consultoria tecnològica
Il·luminació
Disseny de producte
Estratègies
Simbiosi arquitectura – vegetació
Usos
Residencial

2014 - 2018
Barcelona

Superficie:

200 m²

Client

Squircle Capital

Execució jardineria

ISS Facility Services

Fotografia

Filippo Poli