Un oasi vegetal entre infraestructures
Un jardí als peus de Collserola
Aquest jardí se situa a la planta baixa d’un edifici d’habitatges als peus de Collserola, a Barcelona. El projecte converteix l’espai exterior en un paisatge domèstic amb identitat pròpia, on la geometria, la vegetació i la continuïtat amb els espais interiors construeixen una experiència quotidiana de calma, privacitat i benestar. Entès com una prolongació habitable de la vivenda, el jardí desdibuixa els límits de la parcel·la i integra la natura com una part inseparable de l’habitar.
El jardí envolta l’habitatge i se situa íntegrament sobre la coberta d’un aparcament subterrani. La intervenció transforma el perímetre de la parcel·la en un paisatge domèstic continu, articulat a partir de la relació entre geometria, ús, vegetació i ombra.
La parcel·la, de traçat rectangular i paral·lela als límits de la vivenda, genera en dos dels seus costats unes franges estretes que es resolen amb formes corbades per donar profunditat a l’espai i difuminar-ne els límits. Aquesta geometria permet construir petites estances exteriors vinculades al programa interior de les habitacions, de manera que cada tram del jardí esdevé una extensió natural de l’ús domèstic.
La suavitat del traçat és el principal recurs del projecte per ampliar la percepció del jardí i allunyar-lo d’una lectura rígida o residual. Les inflexions del recorregut introdueixen petites dilatacions, generen seqüències d’estada i fan possible una experiència més rica i més propera de l’espai exterior. El jardí no es presenta com una única peça frontal, sinó com un conjunt d’àmbits que acompanyen la casa i n’estenen la vida cap enfora.
La zona frontal, vinculada a la sala d’estar, concentra els usos principals a l’aire lliure. Aquí s’hi situen la piscina, l’espai d’estar i la zona de menjador exterior, configurant el centre de la vida exterior de la casa. Una pèrgola vegetal formada amb moreres para-sol aporta ombra, confort climàtic i una dimensió estacional que qualifica aquest àmbit i en reforça el caràcter habitable.
En conjunt, el projecte construeix un jardí perimetral que acompanya la vivenda des de tots els seus costats i transforma una geometria condicionada en una oportunitat espacial. El resultat és un espai exterior ric i quotidià, capaç d’ampliar l’habitar i d’establir una relació natural i continuada entre arquitectura i paisatge.
Gaziel