Patis Campus Mango

Simbiosi paisatge-arquitectura

La intervenció entén els patis com grans llanternes vegetals capaces d’aportar llum, natura i confort als espais de treball que els envolten. La relació visual constant entre interior i exterior fa que la vegetació esdevingui part de l’experiència quotidiana dels usuaris, incorporant una presència verda permanent dins de l’edifici.

Els patis s’organitzen a partir d’una plantació perimetral que concentra la vegetació als seus límits i genera una atmosfera immersiva visible des de totes les àrees de treball. Aquesta disposició permet maximitzar la superfície verda i reforçar la sensació de naturalitat dins d’un entorn arquitectònic contemporani. A l’interior d’aquestes masses vegetals emergeixen petites illes pavimentades resoltes mitjançant peces superposades en sec. Aquests espais es converteixen en llocs de trobada, descans i relació, aportant qualitat espacial i reforçant la connexió entre arquitectura, llum i vegetació.

La proposta promou una relació de simbiosi entre paisatge i arquitectura, transformant els patis en espais que van més enllà de la seva funció ambiental. La vegetació contribueix a millorar el confort, aporta qualitat espacial i reforça la identitat dels espais interiors. Més enllà de la seva dimensió funcional, els patis esdevenen espais de benestar que connecten les persones amb la natura dins del seu entorn de treball. La llum, la vegetació i la presència d’espais destinats a la trobada i al descans contribueixen a crear un campus més humà, confortable i alineat amb les necessitats dels seus usuaris.

Vegetació

Pel que respecta a l’arbrat, cada conjunt de patis està representat per un arbre, emprant-se sempre espècies caduques per afavorir l’assolellament a l’hivern. Així, trobem, d’una banda, els patis amb Acer campestre, originari d’Europa; els de Liquidambar styraciflua, d’origen americà; i els dels asiàtics Ginkgo biloba. La vegetació arbustiva i de vivaces que els acompanya, tot i tenir una base comuna amb espècies com Viburnum tinus, Prunus laurocerasus ‘Otto Luyken’, Carex pendula o Polystichum setiferum, incorpora també espècies úniques a cada pati, de manera que, a més de per l’arbrat, quedin caracteritzats per floracions o fullatges diferenciats. Algunes d’aquestes espècies són Geranium ‘Rozanne’, Carex oshimensis ‘Everillo’, Nandina domestica ‘Obsession’ i ‘Lemon Lime’, i Farfugium japonicum.