Port Vell

El Port de Barcelona té els seus orígens al segle XV, amb unes primeres construccions en terrenys guanyats al mar. Durant els segles XIX i XX el port va modernitzar les seves instal·lacions amb nous molls on s’hi van ubicar edificis i instal·lacions que van configurar el que actualment es coneix com a Port Vell. En el darrer quart del segle XX, amb la reubicació de l’activitat logística, els espais de l’antic port van quedar en desús, iniciant-se un seguit d’estratègies per a la seva recuperació com a espai urbà. El projecte de paisatgisme es desenvolupa en cinc dels molls històrics del port, que formen el complex Marina Port Vell.

L’objectiu principal era incorporar en aquests espais d’ús mixt -urbà i portuari- una vegetació que, d’una banda, convisqués de forma enriquidora amb els usos nàutics, comercials i d’oci i, de l’altra, contribuís a fusionar el complex marítim amb la ciutat. Per fer-ho, la principal estratègia aplicada és dotar la línia perimetral que limita els molls de la via pública de diferents espècies vegetals, les quals, aplicades en els elements constructius existents, desdibuixen l’efecte “barrera”, filtrant les visuals i donant una sensació de continuïtat. Així, la sensació per als visitants és la d’estar en un espai únic, urbà i portuari, amb uns elements vegetals que, en comptes de limitar, fusionen els dos entorns.

L’elecció de la vegetació

Les espècies escollides són majoritàriament perennes, destacant sobretot les palmeres, ja sigui les autòctones com ara el margalló, com les provinents d’altres llocs del món amb una climatologia similar a la nostra, per garantir la seva plena adaptació. Amb aquesta elecció es recupera el concepte històric dels ports: llocs d’intercanvi i de benvinguda. A cada un dels cinc molls la intervenció paisatgística s’ha fet de forma singularitzant, amb decisions també comunes per donar sensació de continuïtat a tot l’àmbit intervingut.

Moll d’Espanya

Hi conviuen el margalló (Chamaerops humilis) amb la malgaixa (Bismarckia nobilis), una espècie que es caracteritza pel seu port majestuós i pel color blavós de les seves fulles.

Moll del Dipòsit

Les espècies triades són les kènties australianes (Howea forsteriana) situades sobre una base de Dietes grandiflora i de Miscanthus sinensis. Mentre que les primeres mantenen el seu aspecte tot l’any, florint des de la primavera fins a la tardor, els Miscanthus ajuden a marcar el ritme de les estacions: brotació a la primavera, floració en espigues a finals d’estiu i color daurat durant l’hivern.

Moll de Sota Muralla

La plantació del moll del Dipòsit s’allarga al de Sota Muralla, amb les vistes alliberades cap a la façana del Palau de Mar. A l’entrada d’aquest moll, es dona pas a unes grans masses de la gramínia mexicana Nassella tenuissima, caracteritzada pel seu fullatge molt fi, que es mou amb la més mínima brisa. A aquesta l’acompanyen alguns exemplars de Nannorrhops ritchieana, una palmera originària de la península aràbiga, que es caracteritza pel seu port prostrat.

Moll de la Barceloneta

En aquest moll, la plantació queda emmarcada per una franja de Ficus microcarpa ubicada al costat de la tanca perimetral, ajudant a difuminar aquest límit. Davant d’ell, les gramínies de port mig, Pennisetum alopecuroides, ajuden també a marcar el ritme estacional, contrastant amb les diferents espècies perennes de Dianella, que a la primavera tenen una floració blava en panícules a la qual segueixen uns petits fruits de color porpra.

En aquest moll es recupera l’alineació de kènties (en aquest cas de menors dimensions) que també trobem al moll del Dipòsit, mantenint aquesta espècie en els dos molls alineats amb el front edificat de la ciutat.

Moll del Rellotge

Al moll del Rellotge, l’alineació de kènties del moll de la Barceloneta dona pas a una de Livistona australis, de fulles en forma de ventall, sota les quals es col·loquen altres varietats de Dianella, que ajuden a vincular aquest moll amb el de la Barceloneta.

Materials naturals per al mobiliari urbà

La fusta és el material emprat com a base en tota l’actuació, conformant les jardineres i el mobiliari urbà. El projecte també incorpora testos de fang fets a mà, reservats per als llocs d’especial rellevància, com són els accessos a l’àmbit i les entrades als edificis, i que alhora ajuden a aportar calidesa als espais en aquest canvi de model d’ús, de tan sols portuari a portuari-urbà.